Qui t’entengui, que et compri! – Taller a càrrec d’en David Codina i Riqué.
Iniciem el taller amb una presentació i unes preguntes de les quals potser en finalitzar el taller ens podrem respondre:
- Quines coses després de la xerrada m’importen?
- L’objectiu és acompanyar als nostres fills/es?
- Quins són els punts forts de la nostra família?
- Com ens va dir Jaume Cela, cal escoltar quan ens diuen m’ajudes?
- Amb quins ulls us mireu els vostres fills ara? Amb quina mirada ho farem en acabar el taller? M’agradaria que fos diferent.
Com veiem els nostres adolescents avui?
immediats - sobrestimulats - sobreprotegits pels pares – explosius - intensos – extremistes – radicals – bondadosos – curiosos - rebels – insegurs – individualistes – sols – incompresos – pessimistes - espantats davant del canvi - amb por - amb una gran oratòria – hàbils – implicats - ...
Davant de totes aquestes idees entrem dins un debat, on els podem englobar en tres grans punts:
1. Generalitzar és difícil
2. Jo ja hi he passat per aquí
3. Hi ha aspectes que surten tan si parlem individualment com a nivell grupal.
Què cal fer doncs davant una etapa per on tots hi passen i on tots hem estat com són ells ara? Cal mirar l’adolescència en positiu i no en negatiu. Cal ajudar-los a identificar el seu EIX DEA:
· És el que penso
· És el que sento
· És com actuo
Normalment a l’adolescència el que penso, el que sento i com actuo no van d’acord. Cal ajudar-los a anivellar aquest eix. Cal mirar a l’adolescent des de la perspectiva de la persona humana, i no com actuacions sense sentit i sense lligam.
Tenim 6 dimensions com a persona humana:
1. INTEL·LECTUAL. Tot allò que avarca el coneixement és un aspecte que ens preocupa moltíssim: notes, deures, promocions...
2. EMOCIONAL. Cal emocionar-se per aprendre intel·lectualment; és important identificar com em sento, com estic... Aprenc el que veig i visc.
3. FISICA. Abarca la salut, el cos, la vitalitat... És una part biològica important perquè és la plena acceptació del cos.
Aquestes serien les dimensions pròpies de la persona en sí mateixa. Ara entrarem a les dimensions del jo amb els altres:
4. JO AMB EL MON. Amb el meu entorn social. Creació del microcosmos anomenat grup, amb el que m’identifico i segueixo.
5. ENTORN FÍSIC. Com em sento amb l’espai més directe?; És feliç a casa?; Està a gust?; Quan estic angoixat recordo el pilla-pilla de quan era petit i casa és casa? Cal un diàleg amb els assistents, amb els que conviuen a la casa. Cal tenir les orelles obertes per escoltar perquè sovint no volen res més. També cal respectar els moments quan vol estar sol. Per això, es important proporcionar-los espais únics per ells amb ells. És un espai on tranquil·litzo les meves bombolles quan s’alteren (emocions).
6. TRASCENDENT. Relació amb allò que ens transcendeix, fa molts anys relacionat amb la fe, amb el més transcendent, amb la mort. Què els hi oferim als joves en els seus moments transcendents per intentar trobar respostes a les seves preguntes? Quin és el seu sentit de la vida? Amb quines dinàmiques els hi facilitarem que puguin trobar resposta? Com els acompanyem?
CONCLUSIONS
Per tant, què fem? Innovem, reestructurem espais, temps, mirades...
Si no hi ha espais per treballar les diferents dimensions no podrem treballar des de l’essència, des del ser, actuarem des de l’espai de la protecció, em protegeixo i no sento res, estic salvat, però això implica que no els ajudem, no és capaç de deixar cap espai per on entrar, la nostra feina es trencar aquesta capa de protecció.
SOM ESSÈNCIA D’AMOR.
SOM AMOR A LA RECERCA D’AMOR.
Si ho som durant tota la vida, també ho som a l’adolescència.
Reduïm-ho tot a l’amor que dono i l’amor que rebo. L’adolescència és l’essència integral desequilibrada en l’etapa de transformació personal on s’assenta la personalitat. Per tant:
CAL SER REFERENTS D’AMOR AMB EXPERIÈNCIES AMOROSES DE VIDA.
