CONFERÈNCIA Sr. JAUME CELA
Innovar: Dialogar amb la tradició.
Interessant conferència basada en l’anàlisi de la situació actual en el món de l’educació i en la situació del món, en general. Amb constants al·lusions al passat i amb cites de diferents pedagogs, periodistes i filòsofs, el Sr Cela ha captivat l’atenció del públic assistent durant tota l’estona.
Tot just començar, ha deixat molt clara la seva perspectiva respecte al tema de la innovació: “ La vida és canvi però també és continuïtat”. Actualment ens trobem vivint en un món tremendament accelerat cosa que queda reflectida també en el món de la infantesa. En educació hi ha coses que s’han de mantenir i preservar; no podem perdre tot el que hem après del passat: s’ha d’innovar (introduir quelcom de nou), renovar (reemplaçar una cosa per una altra) i renovellar (donar un nou valor a una cosa). En el moment d’educar ens basem en el diàleg que tots establim amb la nostra tradició.
Ara bé, com comença l’acció educativa? Senzillament amb una altra pregunta: -M’ajudes? M’ajudes a estar situat en aquest món? Hem de ser capaços d’acollir sense condicions perquè hem d’acompanyar els infants i joves a descobrir el món. Cada criatura és un esdeveniment i no totes les criatures necessiten el mateix; els educadors hem de saber situar-nos a la distància que correspon a cada individualitat i no oblidar que cal centrar-nos en aquells nens que no volen estudiar perquè són els que més ens necessiten.
Cada criatura necessita per sobre de tot que se l’escolti, que es confiï amb ella i que se l’estimi. Se sap que tot el que és cognitiu passa pel camp emocional. L’educació d’avui en dia s’aguanta sobre tres columnes fonamentals:
· La saviesa, entesa com a creadora de nois i noies interessats i compromesos amb el món que els ha tocat viure i no pas en l’adquisició de coneixement que oblidaran fàcilment.
· La bondat, entesa pel fet de “fer gent bona” ; gent compromesa amb els valors de la justícia, l’espiritualitat, la dignitat i la responsabilitat, entre d’altres.
· L’autonomia, entesa com a ser capaços d’adaptació al futur.
A tots els centres educatius ens estem trobant amb el gran dilema de les necessitats reals dels nens i nenes, avui i ara i les demandes extenses de continguts que ens demanen els currículums. Ens trobem, per tant, amb un gran debat entre el que és bàsic i el que és desitjable.
A què ens hauria de donar resposta la innovació que volem dur a terme i que és tan necessària?
· Qüestionar-nos el món actual. El currículum hauria de poder ajudar a treballar contra la injustícia social.
· Afavorir una escola inclusiva. Tots junts, amb les nostres característiques comptant amb suports i ajudes i treballant perquè la societat sigui també cada vegada més inclusiva.
· El temps i l’espai ha de servir per crear referents de convivència.
Militar davant els problemes; entendre que l’aula és un espai de conflictes i podem assajar i trobar solucions cada dia.
· Conviure en un context de cultures diferents i marcs plurilingües.
· Entendre que la vida ara és més llarga i el currículum hauria d’ajudar a potenciar hàbits saludables per conèixer i mantenir el nostre cos.
· Consumir amb criteri.
· Utilitzar les tecnologies sense deixar de banda les relacions personals.
Cal anar innovant i reflexionant. El fracàs hauria de desaparèixer del món educatiu donat que tot individu, tingui l’edat que tingui, vol tenir èxit; no podem permetre que els joves o els infants se sentin fracassats. Tothom pot aprendre però cadascú amb diferents maneres i totes les estratègies poden ser bones si es mouen en el context adequat.
I per reflexionar de tot plegat, dues cites:
· “Mai ens podem banyar dues vegades al mateix riu”
“Hi ha aspectes del riu que s’han de mantenir perquè el reconeguem com a riu”
