Maristes Valldemia

La Rosa Martínez ha estat la secretària del centre des de l'agost de 2012 i ara marxa del col·legi per fer de psicòloga a un centre de Mollet.

1. La teva feina és força intensa, oi?
   Bé, és intensa a l'inici i final de curs, però en alguns mesos durant l’any, com ara, és més tranquil.

2. Quina creus que ha estat la tasca més complicada?
   No faig tasques complicades; l’únic que potser, en algun moment de l'inici o al final de curs, se superposen moltes tasques i això fa que puguis tenir una mica més d'estrès. Però el que faig no és difícil.
3. Exactament què fas?
   Doncs coses de nivell d'inscripció i matriculació, les dades de l’alumnat, les dades de la família, del departament d’educació, les que demanen... Bé, això, és la part més administrativa...
4. I la que t'agradava més de fer?
   El contacte amb les persones: els alumnes, les famílies, els companys...
5. Què creus que trobaràs a faltar de Valldemia en la teva nova feina?
   Sense cap mena de dubte, les persones.
6. Com ha estat la relació amb la Isabel i la Glòria, que són amb qui comparteixes més hores?
   Molt maca, perquè personalment, al final de tant treballar, també fas un vincle personal. I a vegades és això el que és difícil: després, quan marxes, les trobes a faltar.
7. Ens pots explicar quina feina faràs allà on vas?
   Sí, jo he estudiat psicologia i sempre m’ha cridat molt l’atenció el sector de la gent gran. Més tard vaig fer un màster de gerontologia social, que et dona una visió global del fet que és l’envelliment. Sempre em vaig quedar amb aquella coseta, intentant buscar una feina on tingués una connexió emocional amb el que jo havia estudiat. Ara on vaig és una residència de gent gran on podré fer més coses que estaven més relacionades amb allò que jo vaig estudiar.
8. Estàs emocionada per al nou camí?
   Sí, estic emocionada pel que deixo, ja que em fa molta coseta deixar anar a persones amb les quals he treballat 12 anys, però a la vegada és com que tinc el cor dividit. Em fa molta il·lusió iniciar un projecte que connecta amb el que jo vull fer. Com agredolça.
9. Coneixes la persona qui et substituirà? I què n’opines?
   Sí, la vaig conèixer. La persona que em substitueix em va mostrar una actitud positiva davant el repte, les noves coses, i això és molt valuós per la feina i per altres aspectes de la vida.
10. Vols enviar un missatge als que es queden? Us vull dir gràcies, perquè m’emporto les butxaques plenes d’un munt d’aprenentatges i de bons records. I sobretot, gràcies a tots i a totes per deixar-me fer però sobretot per deixar-me ser.

Redacció: Nora Manté, Berta Tapias, Júlia Cebrián